lunes, 16 de diciembre de 2013
DROPBOX - GOOGLE DRIVE
Dropbox es un servicio que ofrece hasta 2 GB gratis para almacenar online toda clase de archivos. Sencillo, práctico y compatible con todos los sistemas, sus características son:
-Copia de seguridad online
-Acceder a tus archivos desde cualquier dispositivo
-Compartir documentos.
Google Drive, permite almacenar, crear, modificar, compartir y acceder a documentos, archivos y carpetas de forma simultánea y sincronizada por distintas personas invitadas. Sus características son:
-Copia de seguridad online
-Acceder a tus archivos desde cualquier dispositivo
-Crear y compartir documentos de manera simultánea y sincronizada.
DIFERENCIAS;
Dropbox es una herramienta para guardar archivos, y Google Drive sirve para crear documentos, hojas de cálculo, presentaciones, etc...
Google Drive se puede generar de manera simultánea (es ideal para trabajos en grupo). En cambio con Dropbox no se puede trabajar de manera sincronizada.
domingo, 8 de diciembre de 2013
Creus que els videojocs tenen un interés educatiu?
Si, ja que la gran majoria dels videojocs fomenten l'ús de les habilitats mentals a l'hora d'adquirir uns coneixements basats en els valors pedagògics que impreren en la nostra societat. Afavoreixen el desenvolupament de diverses capacitats cerebrals, com les capacitats motores, espacials i cognitives. També permeten adquirir uns coneixements i uns principis. Plantejen situacions que necessiten ser resoltes, i això potencia les capacitats de valoracions d'opcions, de sentit crític i de decisió.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir el nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, i això els permet treballar col·laborativament. D'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
Existeixen una gran varietat de videojocs educatius avui dia, que abracen un ampli ventall de possibilitats. Hi ha videojocs que desenvolupen la memòria i l'observació, altres la part més creativa, n'hi ha que ajuden a aprendre algun idioma, altres que fan exercir el nostre cervell amb càlculs matemàtics, etc.
Permeten la interacció entre els nens, i això els permet treballar col·laborativament. D'aquesta manera s'ajuden els uns als altres i aprenen junts.
martes, 5 de noviembre de 2013
lunes, 21 de octubre de 2013
Tecnoautobiografia
Benvinguts companys/es!
Com alguns de vosaltres ja sabeu, no he pogut enllaçar el meu vídeo per motius tècnics varis. Així doncs, ja que no el podreu veure, us faré un breu comentari de com era i/o el plantejava.
S'organitza de la següent manera:
Consta d'un transcurs de fotografies ( des de que els meus pares es van casar, fins els meus actuals 23 anys), amb fotografies que van des de que vaig néixer, fotografies amb la famiilia, amb el meu germà de quan erem petits, i no tant, de les primeres amistat (i amb elles les actuals), de viatges, de festes, de cosins, dels meus carnets com (el del club super3, el carnet dels meus estudis d'Integració Social, el carnet de cotxe, i el carnet de la universitat), fotografies d'alguns aniversaris, etc... i entre mig un petit vídeo de quan començava a anar amb bicileta, tot lligat a un repertori de cançons que per mi tenen molta rellevància.
Entre els 0-3 anys aproximadament, s'escolta la cançó de la banda sonora de Gladiator (una cançó de Enyia), la qual, em desperta molts sentiments des de fa molts anys, i és una cançó que només esoltar-la s'em posen els pèls de punta, i l'he enllaçat en aquest període de la meva vida ja que, recordar i mirar fotografíes de quan era petita, em desperta també molts sentiments.
Entre els 3 i 4 anys s'escolta una cançó de Miliki (la familia unida), que nosé si alguns de vosaltres la recordareu, i s'escolta quan es veuen fotos amb la meva família de quan era petita, ja que em recorda molt a aquells temps, (a part de siguem una família unida), perque els meus pares me la posaven molts cops al cotxe, i a l'escoltar-la, em venen molts records d'aquella època,
Entre els 4 anys fins els 5 aproximadament (comença amb un petit tros d'un vídeo de quan vaig començar a anar amb bicileta) s'escolta la canço de l'Arale, ja que eren uns dibuixos que mirava molt i reflecteix molt en l'època que vivia.
Entre els 6 anys fins aproximadament els 13-14, sona la cançó de la banda sonora de Toy Story1 (hay un amigo en mí), ja que en aquella edat començava a fer les amistats que avui dia encara comparteixo, i reflexa molt bé el sentiment d'amistat que tinc cap a ells/es.
I per últim, dels 17 anys fins el dia d'avui dels meus 23, s'escolta la cançó de la banda sonora de 60 Segundos. És una cançó que personalment reflexa molt bé l'etapa que vaig viure i estic visquent, ja que em transmet (per uns motius o altres), un sentiment de independència molt fort.
Bé, espero que amb aquest recull d'idees que us he exposat, us pugueu fer una petita idea del meu vídeo.
Si algun de vosaltres està interessat en veure'l, m'ho dieu i portaré el pc un dia!
Gràcies! =)
Com alguns de vosaltres ja sabeu, no he pogut enllaçar el meu vídeo per motius tècnics varis. Així doncs, ja que no el podreu veure, us faré un breu comentari de com era i/o el plantejava.
S'organitza de la següent manera:
Consta d'un transcurs de fotografies ( des de que els meus pares es van casar, fins els meus actuals 23 anys), amb fotografies que van des de que vaig néixer, fotografies amb la famiilia, amb el meu germà de quan erem petits, i no tant, de les primeres amistat (i amb elles les actuals), de viatges, de festes, de cosins, dels meus carnets com (el del club super3, el carnet dels meus estudis d'Integració Social, el carnet de cotxe, i el carnet de la universitat), fotografies d'alguns aniversaris, etc... i entre mig un petit vídeo de quan començava a anar amb bicileta, tot lligat a un repertori de cançons que per mi tenen molta rellevància.
Entre els 0-3 anys aproximadament, s'escolta la cançó de la banda sonora de Gladiator (una cançó de Enyia), la qual, em desperta molts sentiments des de fa molts anys, i és una cançó que només esoltar-la s'em posen els pèls de punta, i l'he enllaçat en aquest període de la meva vida ja que, recordar i mirar fotografíes de quan era petita, em desperta també molts sentiments.
Entre els 3 i 4 anys s'escolta una cançó de Miliki (la familia unida), que nosé si alguns de vosaltres la recordareu, i s'escolta quan es veuen fotos amb la meva família de quan era petita, ja que em recorda molt a aquells temps, (a part de siguem una família unida), perque els meus pares me la posaven molts cops al cotxe, i a l'escoltar-la, em venen molts records d'aquella època,
Entre els 4 anys fins els 5 aproximadament (comença amb un petit tros d'un vídeo de quan vaig començar a anar amb bicileta) s'escolta la canço de l'Arale, ja que eren uns dibuixos que mirava molt i reflecteix molt en l'època que vivia.
Entre els 6 anys fins aproximadament els 13-14, sona la cançó de la banda sonora de Toy Story1 (hay un amigo en mí), ja que en aquella edat començava a fer les amistats que avui dia encara comparteixo, i reflexa molt bé el sentiment d'amistat que tinc cap a ells/es.
I per últim, dels 17 anys fins el dia d'avui dels meus 23, s'escolta la cançó de la banda sonora de 60 Segundos. És una cançó que personalment reflexa molt bé l'etapa que vaig viure i estic visquent, ja que em transmet (per uns motius o altres), un sentiment de independència molt fort.
Bé, espero que amb aquest recull d'idees que us he exposat, us pugueu fer una petita idea del meu vídeo.
Si algun de vosaltres està interessat en veure'l, m'ho dieu i portaré el pc un dia!
Gràcies! =)
viernes, 18 de octubre de 2013
Les TIC per persones amb discapacitat intel·lectual
PROJECTE BIT
Des de la Fundació Síndrome de Down de Madrid juntament amb Isban (Ingeniería de Software Bancario -Isban- forma part de la Divisió de Tecnología y Operacions del Grup Santander), posen a l'abast un projecte anomenat BIT per tal que les persones amb discapacitat intel·lectual, i persones amb síndrome de Down puguin utlitzar des de jocs interactius com a utilitzar les eines més populars com poden ser: el Messenger, la creació de CD o DVD, o la creació de blocs.
Aquest projecte va néixer l'any 1999 amb la finalitat de poder crear una metodologia capaç de formar persones amb síndrome de Down i altres persones amb necesitats educatives especials a partir de la ultilització de les TIC.
Promoguda per la Fundació Orange jutament amb la Fundació Síndrome de Down de Madrid i la Universitat Carlos III de Madrid, tenen com a objectiu final afavorir la integració social i laboral d'aquestes persones. Està dirigit per a aquestes persones com també per els familiars, professionals de l'educació com a centres o entitats de investigació.
Durant el transcurs dels primers 10 anys d'aquest projecte, són ja més 1.600 alumnes amb discapacitat intel·lectual els que han aprés informàtica gràcies a aquesta metodologia.
A més a més, al Juny del 2007, Fundació Orange juntament amb la Fundació Síndrome de Down de Madrid, va editar el cd EL ARCA dels pensaments (Aprender, Resolver, Comprender, Aplicar), amb un seguit d'activitats multimèdia per reforçar les habilitats cognitives de persones amb Síndrome de Down i per a persones amb discapacitat intel·lectual. Amb aquest CD, el que pretenen és entrenar aquests noi@s en les hablitats de pensar i aprendre. També pretenen aprofundir en l'enseyament de la teconologia i la informàtica, i reforçar diferents processos cognitius com la discriminació visual, l'antenció, el raonament i la memòria.
Tots aquests instruments, els ajudaran doncs, a afavorir i a obrir nous camins per la integració social, educativa i laboral, a través de les TICS.
martes, 24 de septiembre de 2013
Natius o immigrants digitals?
Avui dia, és poca la gent que no utilitza la tecnologia, ja siguin xarxes socials, com whatsApp, aplicacions del mòbil, per treballar, per compartir fotografies, comunicar-se amb gent (tant d'aquí com d'allà)... Penso que la tecnologia s'ha implantat de valent dins la nostre societat, cultura i també dins les nostres vides.
Jo em considero una persona nativa digital. Malgrat que vaig començar a utilitzar la teconologia farà aproximadament 8 anys, avui dia em costa estar sense el mobil a la mà, sense conectar-me pràcticament cada a les xarxes socials, no conectar-me a internet per escoltar música i/o veure pel·lícules, etc...
On faig més rellevància és en el món de les xarxes socials, ja que segons el meu punt de vista, avui dia tenim la necessitat de compartir-ho tot amb la resta del món, les xarxes socials s'han convertit, (per dir-ho d'alguna manera) en un batall de "solucions als nostres problemes" també de "dosi d'autoestima", perquè; qui no escriu moltes vegades els seus estats d'ànim (tant bons com dolents) o qui no penja fotos d'ell@s mateixos, de viatges, de activitats de la vida diària, etc... sempre esperant a veure quants comentaris te allò que escrius, d'allò que penges, esperant a quanta gent li agrada etc...? A mesura que s'incrementa el número d'aquests, notes que la teva autoestima puja, i això, vulguem o no, ens agrada, i molt, perquè; a qui no li agrada que la resta de gent comenti el que escrius, que vegis que els hi agraden les fotos que penges, que et diguin coses maques en dies grisos, que et recolzin etc...? Doncs això ho tenim al nostre abast, i cada vegada més, ja que la tecnologia creix sense parar!
Hi ha uns límits, com tot en aquesta vida, però penso que hem de ser conscients i hem de saber trobar aquests, per tal de no arribar a cap extrem.
Jo em considero una persona nativa digital. Malgrat que vaig començar a utilitzar la teconologia farà aproximadament 8 anys, avui dia em costa estar sense el mobil a la mà, sense conectar-me pràcticament cada a les xarxes socials, no conectar-me a internet per escoltar música i/o veure pel·lícules, etc...
On faig més rellevància és en el món de les xarxes socials, ja que segons el meu punt de vista, avui dia tenim la necessitat de compartir-ho tot amb la resta del món, les xarxes socials s'han convertit, (per dir-ho d'alguna manera) en un batall de "solucions als nostres problemes" també de "dosi d'autoestima", perquè; qui no escriu moltes vegades els seus estats d'ànim (tant bons com dolents) o qui no penja fotos d'ell@s mateixos, de viatges, de activitats de la vida diària, etc... sempre esperant a veure quants comentaris te allò que escrius, d'allò que penges, esperant a quanta gent li agrada etc...? A mesura que s'incrementa el número d'aquests, notes que la teva autoestima puja, i això, vulguem o no, ens agrada, i molt, perquè; a qui no li agrada que la resta de gent comenti el que escrius, que vegis que els hi agraden les fotos que penges, que et diguin coses maques en dies grisos, que et recolzin etc...? Doncs això ho tenim al nostre abast, i cada vegada més, ja que la tecnologia creix sense parar!
Hi ha uns límits, com tot en aquesta vida, però penso que hem de ser conscients i hem de saber trobar aquests, per tal de no arribar a cap extrem.
lunes, 23 de septiembre de 2013
Jo.
Sóc l'Elisabet Mir, tinc 23 anys, i em presento aquí al meu blog anomenat No deixis mai de somriure, com una persona positiva, propera, amiga dels meus amics, i amb ganes, moltes ganes d'aprendre i formar-me com més millor en l'àmbit de l'Educació Social.
Us preguntareu perquè he escollit estudiar Educació Social, doncs bé, us ho explicaré: com bé he anomenat anteriorment, sóc una persona propera, i com a tal, sempre que he tingut la oportunitat i he pogut, sempre he ajudat a aquelles persones més vulnerables que m'he pogut trobar durant el transcurs de la meva vida, ja siguin persones grans o no tant, persones amb algun tipus de dificultat i/o carència o que simplement persones que m'han demanat ajuda, persones febles o d'altres que simplement han necessitat una empenta per tirar endavant...
Penso que en aquesta vida, tots hem de tenir les mateixes oportunitats, que tots hem de ser iguals (i això també implica que tots hem de ser tractats per iguals), ningú és millor ni pitjor, simplement cada ésser és diferent, i és per aquest motiu, i després d'haver cursat dos anys FPGS d'Integració Social i d'haver fet les pràctiques en un taller ocupacional amb nois i noies majors de 18 anys amb pluridiscapacitat durant 6 mesos, més 3 de voluntària, m'he adonat que les meves ganes de viure m'amputxen a viure ajudant a aquestes persones, oferint encara que sigui un petit grà de sorra a tots aquells/es que més ho necessiten.
Des de casa, sempre m'han ensenyat, que en aquesta vida no es regala res, que si vols quelcom sempre t'has d'esforçar per tal d'aconseguir-ho, i només tu, ho podràs aconseguir a partir dels teus reptes i objectius. És així, que em disposo a començar aquesta nova etapa amb ganes d'aprendre més, i encara més de formar-me, per tal de que el dia de demà, pugui ajudar encara més de forma més autònoma i segura en l'àmbit de l'Educació Social.
El camí potser serà llarg i intens, però segur que valdrà la pena esforçar-s'hi!!
Aquí us deixo un vídeo que diu, i diu MOLT!
Gràcies.
JO SÓC COM TU!
.
Us preguntareu perquè he escollit estudiar Educació Social, doncs bé, us ho explicaré: com bé he anomenat anteriorment, sóc una persona propera, i com a tal, sempre que he tingut la oportunitat i he pogut, sempre he ajudat a aquelles persones més vulnerables que m'he pogut trobar durant el transcurs de la meva vida, ja siguin persones grans o no tant, persones amb algun tipus de dificultat i/o carència o que simplement persones que m'han demanat ajuda, persones febles o d'altres que simplement han necessitat una empenta per tirar endavant...
Penso que en aquesta vida, tots hem de tenir les mateixes oportunitats, que tots hem de ser iguals (i això també implica que tots hem de ser tractats per iguals), ningú és millor ni pitjor, simplement cada ésser és diferent, i és per aquest motiu, i després d'haver cursat dos anys FPGS d'Integració Social i d'haver fet les pràctiques en un taller ocupacional amb nois i noies majors de 18 anys amb pluridiscapacitat durant 6 mesos, més 3 de voluntària, m'he adonat que les meves ganes de viure m'amputxen a viure ajudant a aquestes persones, oferint encara que sigui un petit grà de sorra a tots aquells/es que més ho necessiten.
Des de casa, sempre m'han ensenyat, que en aquesta vida no es regala res, que si vols quelcom sempre t'has d'esforçar per tal d'aconseguir-ho, i només tu, ho podràs aconseguir a partir dels teus reptes i objectius. És així, que em disposo a començar aquesta nova etapa amb ganes d'aprendre més, i encara més de formar-me, per tal de que el dia de demà, pugui ajudar encara més de forma més autònoma i segura en l'àmbit de l'Educació Social.
El camí potser serà llarg i intens, però segur que valdrà la pena esforçar-s'hi!!
Aquí us deixo un vídeo que diu, i diu MOLT!
Gràcies.
JO SÓC COM TU!
.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)