Natius o immigrants digitals?

Avui dia, és poca la gent que no utilitza la tecnologia, ja siguin xarxes socials, com whatsApp, aplicacions del mòbil, per treballar, per compartir fotografies, comunicar-se amb gent (tant d'aquí com d'allà)... Penso que la tecnologia s'ha implantat de valent dins la nostre societat, cultura i també dins les nostres vides.

Jo em considero una persona nativa digital. Malgrat que vaig començar a utilitzar la teconologia farà aproximadament 8 anys, avui dia em costa estar sense el mobil a la mà, sense conectar-me pràcticament cada a les xarxes socials, no conectar-me a internet per escoltar música i/o veure pel·lícules, etc... 

On faig més rellevància és en el món de les xarxes socials, ja que segons el meu punt de vista, avui dia tenim la necessitat de compartir-ho tot amb la resta del món, les xarxes socials s'han convertit, (per dir-ho d'alguna manera) en un batall de "solucions als nostres problemes" també de "dosi d'autoestima", perquè; qui no escriu moltes vegades els seus estats d'ànim (tant bons com dolents) o qui no penja fotos d'ell@s mateixos, de viatges, de activitats de la vida diària, etc... sempre esperant a veure quants comentaris te allò que escrius, d'allò que penges, esperant a quanta gent li agrada etc...? A mesura que s'incrementa el número d'aquests, notes que la teva autoestima puja, i això, vulguem o no, ens agrada, i molt, perquè; a qui no li agrada que la resta de gent comenti el que escrius, que vegis que els hi agraden les fotos que penges, que et diguin coses maques en dies grisos, que et recolzin etc...? Doncs això ho tenim al nostre abast, i cada vegada més, ja que la tecnologia creix sense parar!

Hi ha uns límits, com tot en aquesta vida, però penso que hem de ser conscients i hem de saber trobar aquests, per tal de no arribar a cap extrem.

Jo.

Sóc l'Elisabet Mir, tinc 23 anys, i em presento aquí al meu blog anomenat No deixis mai de somriure, com una persona positiva, propera, amiga dels meus amics, i amb ganes, moltes ganes d'aprendre i formar-me com més millor en l'àmbit de l'Educació Social.

Us preguntareu perquè he escollit estudiar Educació Social, doncs bé, us ho explicaré: com bé he anomenat anteriorment, sóc una persona propera, i com a tal, sempre que he tingut la oportunitat i he pogut, sempre he ajudat a aquelles persones més vulnerables que m'he pogut trobar durant el transcurs de la meva vida, ja siguin persones grans o no tant, persones amb algun tipus de dificultat i/o carència o que simplement persones que m'han demanat ajuda, persones febles o d'altres que simplement  han necessitat una empenta per tirar endavant...
Penso que en aquesta vida, tots hem de tenir les mateixes oportunitats, que tots hem de ser iguals (i això també implica que tots hem de ser tractats per iguals), ningú és millor ni pitjor, simplement cada ésser és diferent, i és per aquest motiu, i després d'haver cursat dos anys FPGS d'Integració Social i d'haver fet les pràctiques en un taller ocupacional amb nois i noies majors de 18 anys amb pluridiscapacitat durant 6 mesos, més 3 de voluntària, m'he adonat que les meves ganes de viure m'amputxen a viure ajudant a aquestes persones, oferint encara que sigui un petit grà de sorra a tots aquells/es que més ho necessiten.

Des de casa, sempre m'han ensenyat, que en aquesta vida no es regala res, que si vols quelcom sempre t'has d'esforçar per tal d'aconseguir-ho, i només tu, ho podràs aconseguir a partir dels teus reptes i objectius. És així, que em disposo a començar aquesta nova etapa amb ganes d'aprendre més, i encara més de formar-me, per tal de que el dia de demà, pugui ajudar encara més de forma més autònoma i segura en l'àmbit de l'Educació Social.

El camí potser serà llarg i intens, però segur que valdrà la pena esforçar-s'hi!!

Aquí us deixo un vídeo que diu, i diu MOLT!
Gràcies.
JO SÓC COM TU!

.